Foto de un día en la playa :D hecho por mi ;)Hoy no es un día como otro cualquiera... Un escalofrío me ha recorrido el cuerpo cuando he pensado qué regalo me tenía preparada la vida....unos amigos de verdad.
La vida me ha dado muchos palos, supongo que como a todos,¿no?, ¿ quién dijo que la vida es fácil?... Recuerdo las veces que me han creado ilusiones y después las he visto desaparecer, esfumarse como si nada... cómo me han dejado tirada esprando horas a ver esas "amigas", aquellas por las que yo apostaba tanto y no eran más que falsas apariencias... Ésto lo viví junto a alguien que aún hoy sigue a mi lado y le agradezco mucho su amistad. Cuando descubrí aquella falsa amistad me prometí que no fallaría de nuevo, que debían existir amigos de verdad y de nuevo volví a creer que los tenía, pero tampoco fue así...
Mentiras y más mentiras, eso fue lo que encontré con ellos, aunque en sus días me hacían sonreír. Durante todo el camino de mi vida, hay alguien que nunca me ha dejado, que me conoce desde hace 16 años exactamente... y aunque hoy nos separe la distancia, nunca la podré apartar de mi corazón, porque su nombre está grabado en él.
Como su nombre, hay muchos otros grabados en mi corazón de piedra. Digo piedra porque en ella es difícil borrar algo que se haya grabado.
Vuestros nombres, mi presente, mi camino de hoy, sois vosotros.
Cada uno de vosotros ha sembrado una pequeña semilla en mi, que hoy me ha hecho temblar. He mirado fotos... He visto éso que has escrito en el fotolog por mi...y.. créeme...las lágrimas se han derramado una a una, porque somos tan parecidas... Después he mirado las fotos que tengo colgadas en la pared... Tu sonrisa me ha recordado tántas cosas... y me ha recordado una canción "para toda la vida", ¿te dice algo?...seguro que llega ;) También te he visto a ti...tumbadas en el césped ¡¡ y qué bien se está alli!! hablando y comprendiendo que en la vida, no se camina solo si estás tú... Y justo al ladito una foto junto a la barandilla de un barco en dirección a Italia...cuántos sueños, ¿verdad?. Ahora, he mirado unas gotas de agua hechas con barro, unas "amigotas" jeje éso es lo que somos tu y yo...cuántas cositas nos han pasado un "huevo" de cosas ;) jeje Nunca mejor dicho eh! Y... ¿ a quién no le gustan los tulipanes? A mi me encantan!!! son tiernos, ducles y siempre están ahí, sabes que no te fallarán!!!.
¿Cuál es el mejor piropo del mundo? Penka!!!!! :D si!!! Cada vez que tus palabras llegan a mis oídos noto como me abraza cada una de ellas, me roza con tal ternura...nunca conocida...tiemblo y conmigo mi corazón....
Hoy, ésto no ha sido ningún poema, creo que ha sido puro sentimiento, mi corazón abierto de par en par... Podría estar hablando de ellos mucho tiempo, y también de personas que estoy conociendo, que me van alegrando mi camino.
Puedo decir que... estoy rozando la felicidad gracias a ellos, a mis AMIGOS, me siento querida por ellos , ¿qué más se puede pedir?. Siempre me ha bastado para sonreir una pequeña sonrisa, y hoy tengo todas las vuestras...
Sois mi mejor regalo de hoy...y de cada día..
¡¡¡GRACIAS POR VUESTRA AMISTAD!!!
7 comentarios:
Qué trist és aquest blog. M'ha fet prou gràcia algunes de les coses que has possat así i tembe he fet un poc de "fliping", poerò ja ho diu el meu blog, i també ho dius tú así quan parles de nosaltres: TOT SON FALSES APARENCES.
FELIÇ ANIVERSARI DE NOU, I AVORE SI ALGÚ TROBA UN POC DE TEMPS PER A POSTEJAR-TE QUÉ HO TENS UN POC BUIT.
Sols una última cosa, els amics són aquells que et diuen la veritat, no el que s'espera sentir.
Hola ^^
Bueno,avans que tot,li vull donar les gràcies a la bloggera, per fer-nos aparèixer en tantes actualitzacions =p (pilota,més que pilota, sí sí,tú XD).
I ara m´agradaria donar la meva opinió sobre el comentari de yuenta XD La veritat és que no sabia si seria millor al seu blog. Però bueno, ho posse así i no em calfe tant el cap XD
Encara que no sé si ho veurà, perquè com aquest blog es tan "trist", no crec que es moleste en tornar a passar-se ^^u
A lo que anem xDD
Primer que tot, m´agradaria recalcar que, baix el meu punt de vista (que val, no té per qué ser més o menys vàlid que qualsevol altre), cap blog és trist. Per què? Doncs perquè aquests són llocs on la gent escriu, colga imatges, o fa el que li naix. No sé,per a molta gent és com un lloc per descarregar-se, per escriure el que penssa i sent, no sé si m´entens o si m´explique.
Cadascú fa l´ús que creu necessari al seu blog. I jo crec que, simplement per això, Aida ja es mereix un poc de respecte.
Per el que he llegit (i puc assegurar-te que ho he llegit tot), Aida fa servir aquest lloc per això, per a escrire el que pensa i sent. I la veritat, no trobe res "trist" en això.
Trist és que al veure com una persona parla de tú, li dieixes un comentari ficante amb els seus amics que, al cap i a la fi, a tú no t´han fet res.
No sé, supose que tinc la antiga costum de que, quan em molesta algo, procure parlar-ho amb l´altra persona, no atacar als demés sense fundaments. Però bueno, això supose que és cosa de cadascú XD
Val, en segon lloc, això de "I AVORE SI ALGÚ TROBA UN POC DE TEMPS PER A POSTEJAR-TE QUÉ HO TENS UN POC BUIT", no ho entenc :S Un blog és millor quan més comentaris té? Ala, no ho sabia, despistada de mi >_<
->Aida senc no postejar-te més, però pense continuar sense fer-ho xD He vist molts blogs interessants que no tenen cap comentari. I la veritat, per a deixar-te comentaris del tipus "oh,que guay!,un b7 wapa", no et deixe res. Perqué saps que ho llisc, i perquè saps que si tinc que comentar-te algo, ho faig en persona, pel messenger , o per on siga xD <-
I per últim..."els amics són aquells que et diuen la veritat, no el que s'espera sentir"
Totalment d´acord amb tú. Per això, no vaig a donar-me per al·ludida amb eixe comentari.
és més, crec que anyadiré algo a d´això ^^
Els amics són aquelles que et diuen la veritat. Aquells que estàn ahí quan ho necessites, aquelles que et donen el seu suport, sense jusgar-te. Aconsellan-te, però no deixan-te de costat per les teues decisións.
Els amics es preocupen, però sobretot, mai s´allunyen del teu costat quan fas algo mal. Per què? Perquè, si tene la certesa de que estàs fent algo malament, i de que vas a acabar sofrint, saben que ells deuràn estar ahí per a arrepelgarte quan et pegues la tossà.
I amb tot açò no espere ofendret, i ho dic molt en serio, ni espere ficar-me on no toca. Però ja que tens la llibertat de jusgar com és un amic, volia que també es sapiera la meua postura.
Un salut. I ho senc si no t´agrada o et molesta alguna cosa de els que he dit. No era la meua intenció.
Natalia.
Nataluia disculpa la correcció a la teua interpretació al meu comentari. Trist ve del sentiment anomenat tristessa, no de penós. Crec que en això no he de recalcar res més, no? Bueno si, no me ficat en els seus amics.
Una coseta, em pots dir quan he dit algo roin de vosaltres, perque no sé perque tot el que dic ho interpreteu en contra vostre, però bé, com per a mi aquest blog m'ha paregut TRIST perque m'ha iummpactat molt els sentiments de tristessa que tenía Aida en el blog. Continue pensant que el blog és trist, però avore si abans de ficar una parrafà intentem mirar el context de les paraules. Així i tot gràcies per fer que et comunicara la meua intencionalitat amb la paraula TRIST. Sempre és un plaer evitar malentesos.
triste.
(Del lat. tristis).
1. adj. Afligido, apesadumbrado. Juan está, vino, se fue triste.
2. adj. De carácter o genio melancólico. Antonia es mujer muy triste.
3. adj. Que denota pesadumbre o melancolía. Cara triste.
4. adj. Que ocasiona pesadumbre o melancolía. Noticia triste.
5. adj. Pasado o hecho con pesadumbre o melancolía. Día, vida, plática, ceremonia triste.
6. adj. Funesto, deplorable. Todos le habíamos pronosticado su triste fin.
7. adj. Doloroso, enojoso, difícil de soportar. Es triste haber trabajado toda la vida y encontrarse a la vejez sin pan.
8. adj. Insignificante, insuficiente, ineficaz. Triste consuelo. Triste recurso.
9. m. Canción popular de la Argentina, el Perú y otros países suramericanos, por lo general amorosa y triste, que se acompaña con la guitarra.
Ja se que tots sabem mirar al diccionari, però per si de cas lleve eixa faena. El meu TRIST, per a aquells que enseguida posen tons maleants a les meues paraules, feia referencia als punts 1, 2 i 3.
Finalment, tranquils no ho prenc en compte, i espere continuant tant a bones com quan ens vam vore al Salò del Manga de Valencia. Un salut per a Natalia i els demés amics BEN MEREISCUTS XFI D'AIDA.
Sense ganes de crear més conflictes, i disculpanme per haverli postejat a Aida.
Noemí
P.D: Les dos frases eixes que també tan donat mal de cap per si em refería a t´´u, t'aclarisc, em referis a mi i el meu grup d'amics, per el comentari de MENTIRES I MÉS MENTIRES que vers sobre nosaltres. Disculpa de nou l'extenció dels comentaris, però m'agrada que els temes queden ben tancats.
Deu meu, he tardat tant a contestar, que em pareix ridícul seguir amb el tema XD
Bueno, siga com siga, jo no tinc mals rollos ni res per açò.
Simplement vaig exposar la meua opinió respecte al teu comentari, Noemi, però tampoc vull que açò es convertixca en una batalla campal ni res xD Simplement era això, expossar opinions. Pero res més enllà.
Per això, jo, per mi, ho done per aclarit. Si vols comentar algo més o el que siga, contestaré sense problemes.
Un salut:
Natalia.
Publicar un comentario