És inevitable
quan els besos
començen a anar mes apresa
i la respiració canvia
i és quan
la roba sobra
i sents l'escalfor de l'altre cos
que batega al teu ritme,
tremola al mateix ritme,
És teu....i el teu és d’ell
desitges que mai acabe
que la nit siga eterna
que el cos k hi és al teu costat
no desaparega mai,
estiga sempre ahí,
no t'abandoni
però sas
que en pocs segons....
tot es parará.
Tindràs a la persona destijada
als teus braços
i serà aleshores
quan
seras , feliç..
-Pequè és inevitable...voler-te-
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario