viernes, 21 de enero de 2011

És inevitable...


És inevitable
 quan els besos
començen a anar mes apresa
i la respiració canvia
 i és quan
la roba sobra
 i sents l'escalfor de l'altre cos
 que batega al teu ritme,
tremola al mateix ritme,
 És teu....i el teu és d’ell
 desitges que mai acabe
 que la nit siga eterna
 que el cos k hi és al teu costat
 no desaparega mai,
 estiga sempre ahí,
 no t'abandoni
 però sas
 que en pocs segons....
 tot es parará.
 Tindràs a la persona destijada
 als teus braços
 i serà aleshores
quan
 seras , feliç..



-Pequè és inevitable...voler-te-



.

No hay comentarios: